No te n'adones que no tinc temps? Els poemes, ja no els puc desar al calaix de baix perquè madurin com les fruites del canyís, els he de tenir damunt la taula, a mà, i desendreçats, sense fer nosa, vius i nus al bat del sol, que s'assemblin una mica a mi, com en el moment de néixer... Ja s'encarregarà la vida de fer-los espessos i embafats, esverats vestits i maquillats per una societat que s'empesca cada dia un acudit com a excusa precoç per no acceptar dempeus la realitat geperuda de l'ara.
Raimond Aguiló (Falset,1950). Ha publicat els poemaris següents: Petits poemes,1971; Cruïlla de poemes, 1987; Memòria urgent, Premi Ventura Gassol, 2010; Les cartes marcades, 2011; La roca roja, Premi Marià Manent, 2011; El cel de Babilònia, Finalista Premi Miquel Arimany, 2011; Kalenda d'hivern, Premi Antoni Matutano, 2012; Monòlegs fets a posta a la nit i a la posta, Premi 9 d'Octubre, 2012; Crepuscle, Premi Francesc Bru, 2013 i Magnòlies i Vitralls, Flor Natural de Paterna i Flor Natural de Torroja del Priorat, 2013.
