Si no et tinc

Una autèntica crònica d'una convalescència que ens parla de les convalescències que sovint es viuen al llarg d'una vida. L'experiència amorosa en el moment que es trenca —sigui amb retrets o en silenci—, al capdavall d'un procés de degradació que ens implica també físicament, amb l'alteració de les nostres funcions orgàniques talment una malaltia, és l'experiència de perdre el reconeixement mutu de l'un en l'altre. La ruptura aboca a la terra erma de l'anonimat. Adell ens ho adverteix des dels primers versos. Tot això que miro d'explicar d'una manera sumària —i potser no sabria fer-ho de cap més manera, perquè el de l'amor és un camp inacabable en i de la conformació humana— es va desgranant en l'obra que el lector té a les mans.

Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968). Doctor en filologia i Llicenciat en comunicació audiovisual per la Universitat de València. Ha publicat diverses obres assagístiques al voltant de la música i la cultura digital. A més, s'ha dedicat al conreu de la poesia, amb títols com Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003) o Pistes Falses (2006). Ha rebut nombrosos premis i reconeixements literaris.