Naixem on naixem, no triem la família que ens ha tocat [...], però sí que podem triar les nostres amistats, els nostres grups d’afinitat i els nostres referents. Viure és també fer-se amb els altres, [...] sempre som lliures de triar qui són aquests “altres” que, vius o morts, acaben formant part del nostre propi marc de referències. I no és això també una cultura? Vull dir una cultura no només atàvica, rebuda per herència, sinó una cultura conscientment adoptada com a pròpia. Tilbert D. Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt, és un cas emblemàtic d’aquesta mena de persones que, sense abandonar la seva cultura d’origen, són capaços de viure com a pròpia una cultura en principi aliena. En el seu cas la catalana.
Til Stegmann (Barcelona, 1941). L’estima per la seva ciutat natal Barcelona el porta a apropar-se amb entusiasme a la realitat cultural i històrica dels Països Catalans, inclosa la llengua. I des del moment que fa aquest autoreciclatge comença a idear innumerables activitats de projecció catalana a Alemanya per reciclar també als seus compatriotes alemanys i europeus i fomentar així la solidaritat amb una Catalunya lliure: un ambaixador que ja concep Catalunya com a nou Estat europeu.
