Rodamón és una novel·la autobiogràfica en la qual Isabelle Eberhardt descriu, a partir de la seva vida nòmada volgudament escollida, les peripècies i els enfrontaments d'una particular visió de les coses i d'un innat esperit de justícia. A través del seu personatge que no és altre que ella mateixa, l'autora ens relata la seva apassionada existència, amb la convicció que cap instant no es pot assemblar a cap altre, cap història amorosa no por conduir a la íntima i pròpia deserció, cap compromís humà no pot sinó refrenar la irrefrenable passió de viure. Un relat escrit amb una extraordinària facultat narrativa de llocs i paratges grandiosos, des de la Rússia estepària de llegendària bellesa -la descripció de la misèria dels baixos fons s'aproxima a les millors pàgines dels mestres de la literatura russa del segle XIX-, fins als deserts africans d'un atractiu no menys colpidor.
Nascuda a Suïssa el 1877 en un ambient aristocràtic, filla de Nathalie Eberhardt i de pare incert (alguns li atorguen la paternitat d'Arthur Rimbaud), Isabelle Eberhardt abandona de molt jove Ginebra per endinsar-se i conèixer a fons el Magreb, disfressada de beduí per així donar lliure curs, sense la càrrega del seu gènere, al seu esperit aventurer. Mor als 27 anys, en unes inundacions al Marroc. La seva obra literària compta amb una desena de novel·les que s'han anat editant i reeditant en el curs del segle passat; a finals del 1980 es publica la seva obra completa, així com diverses biografies per part de grans noms de la literatura francesa: Françoise d'Eaubonne, Edmonde Charles-Roux, etc., escriptores enamorades de la trajectòria vital d'aquesta dona valenta, rebel i singular. El 1992, el director cinematogràfic britànic Ian Pringle en realitza el film Isabelle Eberhardt, amb Mathilda May i Peter O'Toole com a principals protagonistes.
