Les parets entremaliades estan molt callades, i les giravoltes en la cambra són desfermades. Què esperes en la tardana closa de la ullada? La mel·líflua serenor en el darrer sospir de l’alenada. Mai et deixis portar pel vent furient de la tempesta, viu amb un somriure, buscant la llum que t’allibera. Dona gràcies pel do de la vida que gaudeixes cada dia i t’adonaràs que l’esperança és la fita anhelada.