A la nostra llar i a moltes altres semblants, on els diners no hi sobraven mai, la taula del menjador de vegades servia fins i tot per dormir-hi. Més d’una vegada s’hi havia posat un tou de flassades per tal que s’hi quedés algú que calia allotjar, malgrat la manca de recursos per fer-ho. Suposo que als vells els feia sentir una mica com si encara estiguessin a casa seva, en allà, perquè sovint hi van fer referència i ens deien que passava el mateix a la seva llar catalana. Malgrat l’edat i que sovint semblava que no s’assabentava gaire bé del que es deia, Magalí va copsar esplèndidament el significat d’aquella taula i dels que l’envoltaven. Com si tornéssim a estar reunits, ha deixat anar unes quantes històries, talment com si encara estiguéssim en aquell menjador.