La mort de la mestressa de la casa principal de Sant Bernat de Riucorb (San Bernardo de Urgell segons el nomenclàtor imposat pels franquistes) no va deixar indiferent ningú. Ni a aquells que, per una raó o altra, es creuen amb l’obligació d’assistir a l’enterrament de la Coronela, un ritual que la Torre Gran ha convertit en una manifestació més de poder, ni a aquells altres que tenen motius més que justifi cats per quedar-se a casa, però que de cap manera poden desentendre’s del prolongat lament de les campanes. A través de les refl exions i de les vivències de tots plegats, Jaume Barrull, narra, amb precisió, el món català de la postguerra civil: el de la repressió i el culte als màrtirs de la Cruzada, el de l’estraperlo manejat per les fortunes de tota la vida i per aquells que un full de serveis bèl·lics els cobreix àmpliament les espatlles i els permet fer fortunes fàcils i ràpides, els canvis en la vida quotidiana, les difi cultats de la majoria per sobreviure en un món hostil.