Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896)
Disponibilitat: En existència
24,00 €
Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) és un personatge preeminent del republicanisme i de la vida social lleidatana del segle: advocat, professor d’història i geografia de l’Institut de Segon Ensenyament del qual va esdevenir director, polític republicà, diputat a Corts en dos moments cabdals de la vida política espanyola (1854-1856 i 1869-1871), governador civil de Lleida (1868) i Barcelona (1873), director general (Instrucció Pública, registre civil i registre de la propietat i del notariat) el 1873, president de diverses institucions com la Societat Literària i de Belles Arts, degà del Col·legi d’Advocats, dirigent a Lleida del Partit Republicà Democràtic Federal, seguidor de Francesc Pi i Margall, hi trobem les idees bàsiques del republicanisme i, al llarg de la seva vida, el ressò dels corrents polítics, socials i culturals del seu segle. Entre aquests la crida a un regeneracionisme lleidatà, la visió del desplegament creixent de la identitat catalana per a la qual defensava el projecte federal pimargallià i la resposta a la qüestió social. La seva passió republicana s’identificà amb una visió del progrés com a motor de la societat i indicador de la direcció de la història.
- El llibre recull la vida de Miguel Ferrer, un polític republicà lleidatà molt important al segle XIX, però que actualment és una figura desconeguda. Va ser diputat a les corts espanyoles i governador civil a Lleida i Barcelona, entre d’altres.
- A través de la vida de Miquel Ferrer, el llibre explica també el context social, cultural, intel·lectual i polític del segle XVIII a Lleida, Catalunya i Espanya.
- Manel Lladonosa és, tal vegada, un dels historiadors més reconeguts de les Terres de Lleida.
Manuel Lladonosa i Vall-llebrera. Nascut a Lleida el 1946, llicenciat en filosofia i lletres (història moderna i contemporània) per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor d’història als estudis universitaris de Lleida des de 1972 i catedràtic des de 1989 fins a la seva jubilació el 31 de gener del 2011, i professor emèrit fins al maig del 2016. Ha investigat sobre història del moviment obrer, història del nacionalisme català i història política, cultural i religiosa de les terres de Lleida a l’època contemporània. Ha publicat, entre altres, El Congrés de Sants; Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923, “La història a Catalunya després de 1939” dintre de l’obra Resistència cultural i redreçament. 1939-1990, ha participat en el volum dedicat al segle de la Història de Lleida, editada per Pagès editors, i ha estat coordinador i autor de diversos capítols del volum dedicat a la història contemporània d’Arrels cristianes.
