Catalunya és un dels pocs llocs d’Europa on no hi ha euroescepticisme; els catalans sempre hem estat immoderadament europeistes, i aquest tret característic de la nostra societat es deu, sobretot, gràcies als nostres escriptors. Cap gran escriptor català no és només català, també és europeu. Aquesta actitud, desplegada en multitud de lectors, constitueix una de les estructures intel·lectuals més sòlides de la nostra cultura i, de fet, són una declaració d’independència crítica i de consciència d0internacionalitat literària. Per això les al·lusions a Europa en l’actual moment polític són tan freqüents: perquè parteixen d’aquesta perspectiva en què allò propi és allò europeu i allò català la seva concreció. Des de la perspectiva de la literatura comparada, aquest llibre parteix d’aquest fons europeista per a preguntar-se pel futur de les literatures en una futura Catalunya independent, i de la literatura catalana en el marc de la literatura europea, amb la convicció que, des de fa temps, la nostra ja és una literatura entre literatures.
L’objectiu d’aquest assaig és doble: parlar la literatura europea i de literatura catalana. La condició europea de la literatura catalana és ineludible; però cal preguntar-se quina pot ser l’aportació més important que pot fer una literatura com la nostra a la idea d’Europa.
Reflexionarem sobre la noció de Capital Cultural, tot assenyalant la importància de Barcelona com una ciutat per a pensar Europa.
Esperem que les lectures aquí articulades i els arguments dels diversos escriptors convocats serveixin per superar els respectius tràngols concèntrics amb confiança.
Antoni Martí Monterde, (Torís, la Ribera Alta, 1968) és Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, el Màster Barcelona-Europa i la col·lecció Figura, a EdicionsUB. A banda d’articles sobre Walter Benjamin, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Peter Altenberg, entre d’altres, i edicions de Xavier de Maistre, Joseph Texte, Víctot Klemperer d’Ernst Robert Curtius i Stefan Zweig, també ha publicat narrativa: L’erosió (2001, 2019). Com a assagista ha publicat els llibres J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007, 2021), Un somni Europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011), El Far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral els espais (2015), Joan Fuster. La paraula Assaig (2019), París, Madrid, New-York: Les ciutats de lluny de Josep Pla (2019) i L’home impacient (Diaris 1996-1998) (2019). Ha editat Joan Fuster, Figura d’assaig (2021) i Hem d’acostar-nos més a València (2021). Els seu darrer llibre és Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (2020).
