Una relíquia perduda, un crític gastronòmic de mitjana edat encara més perdut que emprèn la seva recerca, tot buscant el sentit a la pròpia vida, adulteris en hotels de pas i cambreres russes de clubs nocturns, l'evocació d'una ciutat en la distància i la radiografia d¿una època concreta, al llindar del segle xxi. Sobre un canemàs bastit amb aquests i altres elements, Vidal Vidal escriu una original novel·la de carretera amb banda sonora i transfons històric medieval, on a través d'un autèntic tour de force literari, tenyit de nostàlgia i emotivitat, amb tocs d¿ironia i erotisme, va encaixant diverses temàtiques com el desengany existencial, l'enyorança de l'amor, la felicitat impossible, els ideals frustrats, l'anhel de tendresa i la vivència complicada de la paternitat... Un text alhora cru i sensible, intens i sentimental.
Vidal Vidal Culleré (Arbeca, 1958). El seu recull de relats Com és que el cel no cau? fou premi El Lector de l¿Odissea 2003. Un any abans havia publicat la seva primera novel·la, Esperaré el dia i la nit. L¿havien precedit una dotzena de títols de no ficció, entre els quals destaquen Salvatge oest i La ciutat de l¿oblit (premi Humbert Torres 1998). També és autor d¿uns 5000 articles d¿opinió a la premsa, columnista a Segre, Avui, Presència i Eines i ha participat en diverses tertúlies radiofòniques a Catalunya Ràdio.
