Mort certa, hora incerta

Mort certa, hora incerta és una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l'amor i la identitat. Les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l'han amagat, però això no elimina l'angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l'afrontem amb serenitat. La nostra vida és com un llampec en la nit, precedit i seguit per milions d'altres, i és justament la limitació del temps que ens ha estat concedit allò que dóna un sentit únic a cada existència. Durant segles, hem regulat la memòria i l'herència dels difunts. Ara, a principis del segle xxi, immerses en la societat xarxa, milions de persones s'han dotat d'una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l'oblit digitals.

Ernest Benach i Pascual. (Reus 1959). Regidor de l'Ajuntament de Reus de 1987 a 2001. Diputat al Parlament de Catalunya del 1992 fins el 2010. President del Parlament del 2003 al 2010. President de la Conferència d'Assemblees Legislatives de les Regions d'Europa l'any 2005. Ha escrit el llibre Política 2.0. Col·labora en diversos mitjans de comunicació: RAC1, 8TV, BTV, Mundo Deportivo, El Periódico de Catalunya, Delcamp.cat, Tribuna.cat. Miquel Pueyo París (Lleida,1957) és doctor en Filologia i professor de Comunicació i Periodisme a la UdL. Ha estat entre altres, director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, diputat del Parlament de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística i delegat del Govern a Lleida. Ha publicat una dotzena de llibres, articles periodístics i monografies científiques. Dirigeix la Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida.