La mort de la mestressa de la casa principal de Sant Bernat de Riucorb (San Bernardo de Urgell segons el nomenclàtor imposat pels franquistes) no va deixar indiferent ningú. Ni a aquells que, per una raó o altra, es creuen amb l’obligació d’assistir a l’enterrament de la Coronela, un ritual que la Torre Gran ha convertit en una manifestació més de poder, ni a aquells altres que tenen motius més que justifi cats per quedar-se a casa, però que de cap manera poden desentendre’s del prolongat lament de les campanes. A través de les refl exions i de les vivències de tots plegats, Jaume Barrull, narra, amb precisió, el món català de la postguerra civil: el de la repressió i el culte als màrtirs de la Cruzada, el de l’estraperlo manejat per les fortunes de tota la vida i per aquells que un full de serveis bèl·lics els cobreix àmpliament les espatlles i els permet fer fortunes fàcils i ràpides, els canvis en la vida quotidiana, les difi cultats de la majoria per sobreviure en un món hostil.
Jaume Barrull Pelegrí (Lleida, 1947). És historiador i ha estat professor d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Ha publicat diferents estudis principalment sobre les comarques lleidatanes durant la primera meitat del segle XX; també ha col·laborat en diferents obres col·lectives sobre la Història de Lleida. El 2015 es va estrenar en el camp de la narrativa amb el llibre Ànimes batudes, una novel·la ambientada en l’època de la guerra civil de 1936-1939.
