Explicat en primera persona per un noi de divuit anys, aquest és un testimoni riquíssim de la vida dels emboscats. Josep Ballester ens explica què menjàven, on dormien, com passàven el temps, com els arribaven les notícies, com va ser la seva relació amb l'exercit republicà i, en definitiva, com era el dia a dia d'uns homes fora de la llei en ple conflicte bèl·lic. Sense fer filosofia, mostrant més la impressió del moment que no una concreta i explícita idea política, tot explicant detalls quotidians, el text ens endinsa en un món massa desconegut que afectà molts llocs de la reraguarda de Catalunya durant la Guerra Civil.
El dia 12 de març de 1938, Josep Ballester com el seu germà Esteve un any abans i amb el vist-i-plau dels seus pares va decidir emboscar-se a Bonsfills, no gaire lluny de Castelladral, on els Ballester tenien vincles d'amistat. Aquell mateix dia va començar a escriure en un petit quadern el que avui són les memòries d'aquells dies viscuts amb altres emboscats, sota l'aixopluc de la família Bonsfills.
