Les hores ferides

Les hores ferides parla de com sobreviure a les absències de les persones estimades i de saber anar-se’n i afrontar el propi final de vida. El volum, que inclou tres parts, destaca per la seva combinació de prosa poètica i poemes en sentit estricte, subratllant la diversitat i l’equilibri en l’ús de diferents formes poètiques per part de l’autor. A més, cal destacar la capacitat de l’autor per construir el poema a partir d’imatges colpidores i il·luminadores que potencien el simbolisme de cadascuna de les peces. Un llibre on hi ha una interrogació constant sobre quin és el sentit del dolor que ens deixen les morts properes i sobre què n'hem d'aprendre de les hores difícils on els desordres de la vida ens atrapen per recordar-nos la nostra condició finita.

De la mateixa manera que s’hi confronten els poemes en prosa i en vers, en aquest llibre hi conflueixen els traus de les ferides i el record feliç de les veus que ens empenyen. 

Quin sentit té el dolor? Quin sentit tenen les hores difícils? L’autor s’ho pregunta, però ho fa defugint el dramatisme i imposant-se la contenció a què l’obliguen unes proses concises i la mesura del vers. 

Partint dels desordres naturals de la vida i fugint del que ens és superflu, en aquest llibre es parla també de com ens acompanyen les absències i de com afrontar els finals, és a dir, de saber anar-se’n. 

Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962). Diverses revistes i antologies han publicat textos seus i ha rebut diversos premis. Coordina el cicle Poetes a la Bassa Gran des del 2018. Ha dirigit tallers literaris i clubs de lectura i ha col·laborat de manera esporàdica en revistes. Des de 2004 manté el blog Cupressus sempervirens (www.ricardgarcia.cat) i abans de Les hores ferides ha publicat Els contorns del xiprer (Premi Josep Fàbregas i Capell, 2005), De secreta vida (Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 2007), El llibre que llegies (Premi Vila de Martorell, 2011), On la sang (Premi Jaume Bru i Vidal, 2016) i La llum més alta (Premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi, 2021).