Les despulles (1866) és el segon llibre de poemes de Charles Baudelaire i l’últim llibre seu que va veure publicat, pocs dies abans de patir l’íctus que el deixaria mut i mig invàlid. S’hi recollien vint-i-dos poemes, entre els quals, els sis de Les flors del mal prohibits judicialment, i uns quants més de primera categoria. Les despulles no s’ha publicat mai en català com a llibre separat. La nostra edició respecta la voluntat i les instruccions de Baudelaire i ofereix fidedignament al públic una obra singular d’un dels més grans creadors de la poesia europea moderna.
Aquí, l’autor de Les flors del mal es gira cap a la vida eterna.
Les despulles conté vint-i-dos poemes repartits entre cinc seccions, més un poema que fa de pròleg.
Un parell de poemes de joventut conviuen amb poemes de maduresa i amb poemes posteriors a Les flors del mal.
Aquest recull es composa de fragments poètics, la majoria prohibits per l’autoritat de l’època o inèdits.
Charles-Pierre Baudelaire (París, 1821-1867) va ser un poeta, crític i traductor francès. Fou un dels poetes més influents del segle XIX i se l'anomenà "el poeta maleït" a causa de la seva vida de bohèmia i dels seus excessos. Fou per alguns la crítica i la síntesi del romanticisme; per a d'altres, el precursor del simbolisme. També es considera que és el pare del decadentisme. Tothom considera que és un dels precursors més importants de la literatura i la poesia moderna del segle XX.
Pere Rovira és autor d’una vintena de llibres en prosa i en vers, amb títols com La mar de dins, Contra la mort, Les guerres del pare i La finestra de Vermeer. Destacat traductor, en aquesta editorial va publicar Jardí francès, de Villon a Rimbaud. També ha traduït El meu cor despullat. Escrits íntims i correspondència, de Charles Baudelaire, i és autor d’una celebrada versió de Les flors del mal.