La taula del nàufrag té un títol prou explícit en relació al seu contingut. Els trenta-quatre poemes que s’hi apleguen volen explorar la nostra condició de nàufrags de tots aquests petits o grans naufragis que van arribant, inexorables, a mesura que ens anem endinsant en aquest fascinant i sempre desfermat oceà de la nostra humana aventura…
La taula del nàufrag és, doncs, una mirada al món amb ulls de nàufrag, i, tanmateix, l’exploració de les diferents taules on aprenem a aferrar-nos per a seguir surant…; taules com la mateixa poesia, com l’art…, taules que semblen fetes a mida del delerós neguit de les mans.
Josep Civit i Mateu (Montblanc, 1958). Té publicats setze llibres de poesia i, així mateix, una extensa obra poètica recollida en volums col·lectius. Ha guanyat, entre molts altres, el premi Marc Granell, Vila d’Almussafes (2002), el Sant Celoni de Poesia (2004), el Jacint Verdaguer, Vila de Calldetenes (ex aequo 2005), el Miquel Martí i Pol, Roda de Ter (2007), el Marià Manent (2008), el Josep Fàbregas i Capell, Vila de Sallent (2014), el Mn. Narcís Saguer, Vila de Vallgorguina (2016), el Joan Llacuna, Ciutat d’Igualada (2018), el Jordi Pàmias de Poesia, Ajuntament de Guissona (2019), el Miquel Martí i Pol de Poesia (2021), UAB, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
