La lectura dels expedients de responsabilitats polítiques ha permès als historiadors certificar que la guerra civil (1936-1939) va continuar més enllà dels camps de batalla i de concentració. La calma de la postguerra va ser aprofitada per les autoritats franquistes per furgar en la història i la intimitat dels tarragonins que no combregaven amb els ideals dels vencedors. Sancionar econòmicament aquesta societat silenciada va ser un dels motors de la repressió i el càstig. Davant dels impediments que els propis ciutadans afectats presentaven a les autoritats, aquestes no van tenir més remei que suprimir, l'any 1942, la jurisdicció especial i limitar-se a tancar els expedients. A més, la ineficàcia de la justícia va provocar, amb la seva lentitud, un col·lpase dels expedients que s'havien de resoldre. Davant d'aquesta situació l'Administració franquista no va tenir més remei que promulgar, l'any 1969, una amnistia per suprimir qualsevol vestigi franquista. La societat tarragonina, encara que acomplexada, començava a reaccionar.
Josep Recasens i Llort és de la Conca de Barberà i ha escrit una vintena de llibres, fruit de la seva tasca d'investigació històrica. En destaquem: La repressió franquista a la Conca de Barberà (2000), La repressió franquista a la ciutat de Reus (2003), La repressió franquista a la ciutat de Tarragona (2005), El daltabaix a la Conca de Barberà (2010) o La fil·loxera i el seu aspecte social a la Conca de Barberà (2011).
