La presència del transparent

Jordi Guardans hi ha reeixit en la carrera que va començar l'any 1994, amb la publicació de Tant de bo que siguin les penúltimes penes (Premi Marià Manent 1993) i que, sense haver acabat, arriba fins a l'últim dels seus llibres, El missatger, imprès per primera vegada en aquesta compilació de la seva obra que prologuem (1994-2014) i que porta el títol de La presència del transparent. La suma d'aquests vuit poemaris fan una obra heterogènia, no desigual quant als seus mèrits, i única. L'obra en el seu conjunt mira d'apropar-se a allò enyorat en l'àmbit de la realitat —¿l'amor, el sentit de filiació?— i a allò entrevist i desitjat en l'àmbit de l'eternitat —¿Déu, l'univers, la creació, l'estat angèlic?—: amor i “desig celeste i ben angèlic” es confondrien, doncs, en l'obra del poeta, des del primer dels seus llibres fins a l'últim. ( Del pròleg de Jordi Llovet).

Jordi Guardans (Barcelona, 1955). Poeta amb una llarga trajectòria. L'any 1981 guanya la medalla d'or del Reial Cercle Artístic de Barcelona en ocasió del seu centenari, amb l'obra de teatre La ciutat il·luminada. Entre els seus poemaris destaquen Tsares, Tant de bo que siguin les penúltimes penes, El Rèqueim blau, El Llibre de Dresden o Els Àngels i el perill. Nombrosos cantants han musicat els seus poemes.