La pesta de Tespis

Enmig d’una crisi personal i professional, Èdip es veu immers en una triple investigació: la cerca d’Helena de Troia, la necessitat de trobar el remei de la pesta tebana i l’incomprensible ensorrament del seu matrimoni. A mesura que s’apropa a la veritat, però, s’adona que tots tres casos presenten lligams cada cop més estrets, tot filant una teranyina al seu voltant. La pesta de Tespis és un recorregut divulgatiu per la història del teatre occidental, a través d’una trama policíaca en la tradició del gènere negre, no exempta d’humor. Al llarg d’aquest periple, farcit d’enigmes i paranys, es crea un joc entre ficció i realitat que fa trontollar els fonaments de la societat actual, òrfena d’aquell destil·lat que sintetitza la condició humana: la tragèdia. Una obra desafiant i provocadora per a entendre el teatre.

Si El món de Sofia explica la història de la filosofia, La pesta de Tespis el mateix, però amb el teatre com a punt de partida. 

Bona intuïció literària, molt ben desplegada. El fil narratiu és excel·lent i amb una escriptura variada, plena de detalls i sorpreses contínues per al lector. 

Hi ha barrejats sentiments, jeroglífics, trams de contingut filosòfic o antropològic, escenes de persones molt ben dibuixades o episodis de la cultura de cada època. 

Emili Baldellou (Lleida, 1973) és director escènic, autor de teatre i advocat. Ha estat professor d’Història del Teatre a l’ESTAE i a l’Aula Municipal de Lleida. Des de 2008, condueix els tallers de teatre de la UdL. També fa crítica al diari Segre. Dirigeix el col·lectiu L’Agropecuària. Produccions extensives, creat per a la divulgació del repertori dramàtic als municipis lleidatans. Com a autor, ha publicat Fer un cafè, Indefinits, Físic i Polític (tots tres a Pagès Editors), Joc de nens, El mutis de Molière i Guia pràctica del procés de creació col·lectiva. La seva relació amb el teatre l’ajuda a entendre el món, fet que justifica el seu interès.