Miquel Trilla ens proposa un itinerari a la recerca de la veritat objectiva de les coses.
En el procés d’indagació i autoindagació que mou els versos de Miquel Trilla, la paraula hi té una importància cabdal. La poesia pensant del nostre poeta fa del mot eina i instrument per accedir al coneixement.
Aquest recull s’abeura d’un vitalisme exacerbat, el poeta no renega de la seva condició humaníssima i caduca, ans al contrari, en fa virtut.
El poeta fa us del vitalisme estoic per atansar-se al temps sense recança.