Pòrtic En un moment de la festa tots vam riure amb estrèpit i entre llàgrimes. El dibuix molecular d’una llàgrima de rialla —diuen— no coincideix amb el dibuix que llisca per una de tristesa. Però ningú no pot veure-hi tan endins i vaig passar de contraban el dol. L’esperaré cent anys, la llàgrima que em delati (fins al dos mil cent disset no tornarà a produir-se la gota negra de Venus en el trànsit pel sol).
Cèlia Sànchez-Mústich és poeta, narradora i activista cultural. Ha impulsat projectes creatius com ara la singular Festa de la Poesia a Sitges, amb el poeta Joan Duran i Ferrer. Entre els seus més de quinze llibres publicats podem citar la novel·la Tercer acte d’amor (2000), el llibre de contes Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més (2013) i els seus últims llibres de poesia A la taula del mig (2009), On no sabem (2010) —publicat també a França i Quebec amb el títol Cet espace entre nous i traducció de François- Michel Durazzo— i A l’hotel, a deshora (2014). Ha rebut, entre d’altres, el Premi Mercè Rodoreda de narrativa, el Crítica Serra d’Or, el Miquel de Palol o el Premi Octubre de poesia. Alguns dels seus poemes han estat traduïts i antologats en diverses publicacions entre les quals la revista literària francesa Europe, Paraula encesa, Parlano le donne, poetesse catalane del xxi secolo, 48 poètes catalans pour le xxie siècle, o la recentment apareguda Mig segle de poesia catalana.
