A La filosofia perenne, Aldous Huxley afirma que conèixer la veritable naturalesa de la Realitat o el que anomenem filosofia- és humanament possible. Ja sigui a partir de diverses disciplines espirituals i l'estudi de les escriptures o a través de l'experiència del despertar o unió amb allò que és Diví. El qualificatiu perenne implica que aquest coneixement de la veritat el podem obtenir en diversos llocs i temps, al marge de la cultura, classe social o comunitat. Amb molt enginy i intel·ligència, Aldous Huxley examina les creences espirituals de diverses tradicions i les explica en termes que resulten personalment significatius. Tenim entre mans una brillant antologia i interpretació dels místics més destacats de tots els temps i un profund repàs de les filosofies d'Orient i Occident. Un llibre indispensable de la filosofia de les religions, que ofereix una anàlisi interdisciplinària de les espiritualitats.
Aldous Huxley (Surrey, 1894 Hollywood, 1963) va néixer a Anglaterra, el 1894, fill d'una reconeguda família d'intel·lectuals. A través de les seves novel·les i assaigs, Huxley exercí una aguda crítica de la societat del del seu temps. Tot plegat, la seva tasca culminarà en la novel·la Un món feliç (1932), una antiutopia en la qual la societat i els individus són dominats per una oligarquia tecnològica. Posteriorment el seu creixent desengany de la tradició intel·lectual occidental el portà a interessar-se pel misticisme, la filosofia i les religions orientals.