La digitalització de l'Altre

El Prometeu tecnològic del segle XXI ens ha entregat el foc digital i ens ha convertit en petits demiürgs. Hem despertat d'un somni mil·lenari i s'han obert les portes de la terra promesa de la interactivitat. Prometeu ens ha donat el poder simbòlic i estem ebris de nosaltres mateixos. Som fills d'un messianisme tecnològic i estem convençuts que l'únic límit de l'acció humana rau en allò que (encara) no pot fer la tecnologia. La resta, és possible. I desitjable. Som, com diria Ortega y Gasset, uns “nens consentits”. Vivim en una societat accelerada, seduïda per la tecnologia i, sense adonar-nos-en, a cops de clics, renunciem a la nostra vida privada i a les nostres llibertats individuals mentre ens entretenim a Internet. No som conscients que la nova sobirania que tenim en el ciberespai posa en risc la pròpia democràcia.

Carlos M. Ruiz (Las Palmas de Gran Canaria, 1960) és doctor en periodisme per la Universitat Ramon Llull (premi extraordinari de doctorat) i professor titular de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, on imparteix l'assignatura ètica de la comunicació. Del 1984 al 1994 va exercir com a periodista a diversos mitjans de comunicació i és coautor del llibre La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL (Empúries, 1985). Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2014, ha publicat La agonía del cuarto poder (Trípodos, 2008) i Ética de la audiencia (Grafite, 2003).