La Dama Negra és un llibre difícil de definir però podria dir-se que versa sobre la personificació de la Mort, que actua com si fos protagonista, actor o simple personatge, però amb poder i força indescriptibles. Així, la Dama Negra -o la Mort- s'enamora d'una dona bellíssima, ajuda a morir dignament un malalt incurable, és gentil amb l'home que mor quasi abandonat, acompanya la noieta que vol avortar a l'hospital on amenaça els doctors amb l'arma pròpia (la mort), o es mostra irritada o adolorida quan perd la persona estimada o és objecte d'engany o escarni. És a dir, com escriu Albert Turull al pròleg, la Dama Negra no és una especulació filosòfica sobre el fet de la mort, sinó una aproximació literària, lliure i distesa a la morta com una presència natural.
Josep Maria Madern (Cervera, la Segarra, 1926) va cursar estudis de lletres a Barcelona i, més tard, va treballar com a periodista a Radio Juventud, de Saragossa, i a Ràdio Lleida. Cansat dels curts horitzons i de les llargues boires de la societat espanyola dels anys cinquanta, es traslladà, amb la seva esposa, Pilarín Minguell, a París el 1957. Hi ha viscut més de vint-i-cinc anys i ha estat responsable dels programes informatius en castellà de l'ORTF i de Radio France Internationale (Ràdio París). El 1983 retorna a Catalunya amb una forta influència de la societat francesa. Ha escrit teatre en francès i en castellà. En català s'han editat més d'una dotzena de llibres (teatre, novel·la, recull d'aforismes i, sobretot, narracions curtes, a Edicions 62, Editorial Columna, Plaza & Janés). Cal recordar La gàbia i altres gàbies, La pell de l'home, Algun dia anirem a Bombai, Una felicitat particular, La línia negra.
