Després d’un incendi forestal de caràcter catastròfic, en el qual moriren tres bombers, diverses entitats, disconformes amb les explicacions governamentals i les conclusions d’una comissió del Parlament de Catalunya, creada per analitzar el sinistre, varen decidir realitzar una enquesta per recollir els punts de vista de alguns participants que, per una raó o altra, no foren cridats a declarar pels comitès o cials. La idea era determinar els punts forts i els punts dèbils, tant de la prevenció com de l’extinció, relacionats amb aquell incendi forestal. Per fer-ho van constituir una assemblea que batejaren amb el nom de Comissió Roviralta, en record del gran botànic. Les sessions, que es recullen en aquest relat, se celebraren al Casal Independentista del Raval de Barcelona. L’enquesta progressà plàcidament. El text aplega les intervencions en tres apartats. El primer, tracta del sinistre i de les estratègies d’extinció. El segon, reuneix opinions sobre els elements i contingències que governaren l’incendi. Finalment, el tercer, recopila vivències relacionades amb la protecció, les polítiques i els danys produïts pel foc. El material reunit és tan divers i complex que els organitzadors no es veieren amb cor de redactar un colofó que permetés exigir canvis polítiques i estructurals. Aquesta publicació pretén que tots aquests testimonis siguin per a la memòria i el temps, i no per a l’oblit. Fidel a la Comissió Roviralta, el cronologista no ha elaborat conclusions, aquestes queden a càrrec del lector.
Joan Ignasi Castelló Vidal (Barcelona, 1947). És enginyer de monts. En l’àmbit de la gestió racional dels recursos naturals ha estat director del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona entre 1983 i 1995, i vicepresident del Comitè Espanyol del Programa MAB de la UNESCO (1987-1995). En l’àrea dels incendis forestals destaquen les seves activitats com a: coordinador executiu de la Comissió Consultiva Regional Contra Incendis Forestals (1977- 1979); membre de la ponència nomenada per la Generalitat de Catalunya per a la creació del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis de Catalunya (1979), i cap de l’O cina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona (1996-2012). Va ser cofundador del grup catalanofrancès per l’estudi dels Incendis Forestals (2004-2012), i ha col·laborat en la redacció del Plan de manejo del fuego de la província argentina de Córdoba (2005-2009), i en l’elaboració del Plan nacional de prevención y lucha contra incendios forestales del Govern de Costa Rica (1997). Entre les seves publicacions, destaquen: El bosc immobilitzat (Pagès Editors, 2017), que analitza els darrers cent anys de política forestal a Catalunya; i la participació en el Manual de ingeniería básica para la prevención y extinción de los incendios forestales (Mundi Prensa, 2004).
