A hores d'ara, Muller coneixia força bé el laberint. S'havia avesat a les seves trampes i els seus miratges, als seus perills, als seus paranys mortals. Hi havia viscut durant nou anys, i tot aquest temps havia estat suficient per a adaptar-se al seu emplaçament, per bé que no a la situació que l'havia conduït a refugiar-s'hi. Encara s'hi movia amb precaució. En tres o quatre ocasions havia comprovat que el seu coneixement del laberint, tot i que adequat i funcional, no era del tot complet. Si més no una vegada havia arribat al límit de la destrucció, però s'havia fet enrere per algun improbable cop de sort just abans que un inesperat brollador de flames expel·lís un doll d'energia pura i ardent de banda a banda del seu camí. Muller havia inscrit aquest brollador, i una cinquantena més, en un plànol, però quan recorria la ciutat del laberint sabia que no tenia cap garantia que no en trobaria algun d'inexplorat.