L'habitant de la Seu Vella

L’autor, nascut a Besalú (la Garrotxa, 1943), fill d’un ‘canteiro’ gallec que hi treballava en la construcció d’un pont nou i d’una treballadora d’un taller tèxtil del poble, explica com el seu pare fou contractat per a treballar en la reconstrucció de la Seu Vella de Lleida l’any 1950 i, alhora, ser el vigilant del recinte. Això va fer que tota la família visqués 12 anys dins unes capelles gòtiques habilitades precàriament per habitatge, que hi ha al costat de la porta dels Apòstols. Dotze anys a dalt del Turó de la Seu Vella, sols, compartits, uns anys amb alguna companyia de militars que no acabava de marxar i, després, per la Casa de Ejercicios Espirituales que començava les seves activitats, on hi ha ara la Canonja. Una experiència tan insòlita és el punt d’arrencada del llibre, per explicar després tot un seguit de vivències personals variades en el món de l’educació i la política. En totes i cadascuna d’aquestes etapes es fan comentaris i reflexions sobre els personatges més interessants —en un sentit o altre— que l’autor ha anat trobant pel camí.

El confinament de 2020 va portar a Varela a recordar el confinament viscut a la Seu Vella en la seva infància i adolescència. 

Anna Caballé: "el que explica Josep Varela en relació amb la seva infància i adolescència com a únic habitant de la imponent Seu Vella, juntament amb els seus pares, resulta gairebé inconcebible i, no obstant, va passar amb certa naturalitat als anys quaranta i cinquanta del segle passat." 

Josep Varela construeix una reflexió moral i gairebé nacional o política, oferint-se ell mateix com a exemple constructiu de com podria ser la nostra vida de relació. La nostra relació amb els altres, i amb la història. 

Josep Varela i Serra (Besalú, 1943). Viu a Lleida des de l’any 1950. Catedràtic de matemàtiques d’institut des de 1973 fins el 2012, any en què es jubilà. Director de l’Institut Samuel Gili i Gaya (1976-1981). President de la Delegació d’Òmnium Cultural a Lleida (1977-1981). La dècada següent, Cap dels Serveis Territorials de Cultura i d’Ensenyament, fins a 1992. Regidor de la Paeria i portaveu del grup municipal de CiU (1991-1999). Diputat al Parlament de Catalunya. En el període 1996-2004 Senador i membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Autor de cinc llibres d’entrevistes —el primer dels quals fou Converses a Lleida (1988) i el darrer Memòria de Lleida (2005). Autor, entre els anys 2008 i 2020, de biografies de Maria Rúbies, Eduard Aunós, Miquel Roig Nadal, Mn. Jesús Tarragona i Felip Solé Olivé. Casat, amb quatre fills i, per ara, nou néts.