En diu Carme Cruelles, al pròleg del llibre: "Aquest poemari es basteix a sobre d'uns valors tan sublims com el pes de l'existència humana, un poemari que pretén fornir el sentit de la nostra vida i, no només això: mostrar la poesia com un instrument per sospesar i valorar el nostre exisitir, els nostres viures delirants i dubitatius sovint... Una veu extremadament càlida i a la vegada profunda que s'aparta dels malabarismes i additius innecessaris i que pretén, amb pas ferm i segur, arribar al fins de les coses, a l'arrel més profuntda, a la branca més alta... L'arbre que som és reflex del nostre existir, del nostre arrelament a la vida, de l'amor que ens fa sentir i ens fa reeixir i que ens ensenya les paraules justes i necessàries. [...] Tornem a trobar, com en L'avís de l'àngel, uns poemes sòlids que s'enganxen a la pell, perquè la poesia del Joan Callau és la d'un alquimista de la paraula".
Joan Callau (l’Ametlla de Mar, 1958). Ha publicat els llibres de poemes Càbales del goig (Premi L’Espurna del Clot 1986), Tants de dies sense gust de cirera (Premi Literari del Perelló 1987), Aquell temps safir (Premi Festes Pompeu Fabra 1987), L’avís de l’àngel (Premi Miquel Martí i Pol 2013, de Roda de Ter), L’arbre que som i Com l’hora blava (Premi Benet Ribas 2020, dels Premis Recvll de Blanes). A L'arbre que som (Pagès Editors, 2018), pren la paraula la vida, que va empenyent amb la certesa que "toca florir a cada primavera". Activista cultural, impulsor i coordinador dels premis Nit de Poesia al carrer i Narrativa Vila de L’Ametlla de Mar.
@joan_callau
