Històries misterioses de l'Ateneu Barcelonès

L’angoixant vida de l’Ateneu Barcelonès de la postguerra potser és una metàfora força encertada per explicar les glòries, poques, i frustracions, moltes, del país. Carles Fages de Climent, un home de l’Alzamiento però ideal per a salvar la docta casa, és foragitat pel tinent general Despujol Sabater, el primer president del franquisme, però que només dura quatre dies perquè “els llibres li generen al·lèrgia”. El substitueix el “camarada” Luys G. Santamarina, que elimina la llengua catalana de l’Ateneu. Quant als nois i les noies que entrem a l’Ateneu com a socis, amb dinou o vint anys, a partir de l’acabament de la dècada dels cinquanta, aviat ens adonem que cal fer la revolució cultural i jurídica, o sigui, democratitzar els estatuts de l’Ateneu i donar força i modernitat a la cultura que es genera a la casa. Som els joves contestataris. “Els rebels que volen cremar l’Ateneu.” Alguns dels personatges d’aquesta novel·la, vaja.

Josep Maria Prim i Serentill ha guanyat uns quants premis de teatre, de novel·la i de novel·la històrica, i els ha publicat, com Inadaptat (Premi Elisenda de Montcada, amb jurat femení); El gran rei Jaume I el Conqueridor (Premi Roger de Llúria); Joan Prim, revolucionari i home d’Estat; He mirat la terra, novel·la en què preveu la crisi de la societat actual, premiada per Òmnium Cultural l’any 2006. També ha publicat assaigs, com Rotary, entre la globalització i el localisme; L’altra cara de Barcelona, fi nalista del Premi d’Assaig Trias Fargas i publicat pel grup Planeta; Cinc genis de la ciència moderna; El racisme, un dels grans reptes de les societats modernes; Marcats per l’escola franquista; L’esperit de Josep Trueta; Contra la Franja (els quatre darrers, a Pagès Editors); L’Opus Dei, els Legionaris de Crist, els Kikos i la lluita per al poder en el Vaticà, publicat a l’editorial Ciutat Vella, de Barcelona; llibres de cultura general, enciclopèdies, etc.