Dues capellanes, una biòloga, una àvia que acull a casa una noia a punt de tenir un fill i dues "germanes", "filles" del mateix embrió clònic, comparteixen la seva vida a la Barcelona de la primeria dels segle XXI. Francina i la Providència és una novel·la de misteri i de misteris religiosos, un relat de fills del glaç i de jocs paral·lels entre els clons i l'alteritat, que té les seves arrels en la llibertat, el franciscanisme i l'ecologia. Francina i la Providència va ser finalista del Premi Joan Santamaria de narració, 1995.