Van sonar les campanades a la basílica de Santa Maria. Duia una llanterna, però la llum va començar a fer pampallugues; la va sacsejar, patia per si es quedava a les fosques. Els minuts van transcórrer lents, va consultar el rellotge, les dotze i deu minuts. La llanterna es va apagar, potser s'havien acabat les piles. Espantat, va voler arrencar a córrer irreflexivament. Tot es va accelerar, va experimentar una sacsejada, una descàrrega d'adrenalina, i el món es va trastocar. Ja no era a Cervera, en una nit de lluna plena, sinó en un temps i un espai molt diferents. Era en un altre carreró, lúgubre i sòrdid, feia fred i la boira l'embolcallava. Va parar de córrer i es va fixar en els embalums entaforats als portals, en ser-hi a prop es distingien formes humanes vestides amb parracs, la pobresa del lloc era evident. Va avançar amb aprensió, va desembocar en un carrer més ample, amb fanals de gas.
Montserrat Galícia (Cornellà de Llobregat, 1947), mestra i llicenciada en història contemporània, des que va debutar en la novel·lística el 1984 amb P.H.1A Copèrnic ha publicat una vintena de novel·les, la majoria de ciència- ficció per a lectors joves. També ha publicat novel· les per al lector adult, com La cambra de Virginia. Ha estat durant molts anys membre del consell de redacció de Perspectiva Escolar i és component de la junta de la SCCFF.
