Aquesta obra està formada per un poema extens, «Gènesi», i per un altre de més breu, «Credo». És evident la relació amb els conceptes bíblics i religiosos, però la qüestió és veure com Masllorens els porta al terreny de la poesia i la introspecció, més enllà de les connotacions catòliques que puguin tenir; perquè aquestes referències bíbliques —les dels títols dels poemes, però també les que anem trobant al llarg dels versos— expliciten la consciència de pertànyer a una tradició, de tenir uns orígens culturals i espirituals que no es poden obviar ni menysprear; sinó que, justament, han de ser el punt de partida de la creació. La primera composició d’Escriptures sagrades se’n va fins a l’origen de tot, fins a la creació, la gènesi. I, oh sorpresa, en l’origen del tot hi ha el verb, la paraula, que és el que ens permet explicar-nos —o, si més no, intentar-ho—, perquè en el moment que apareix el verb, també s’estableix la consciència de jo i de tu, és a dir, d’ego i d’alteritat. ORIOL GONZÁLEZ TURA
Oriol González: "Estem davant d’un autor sòlid i coherent que és capaç d’anar en cada obra més enllà de l’aparent reiteració per aprofundir en qües-tions humanes de primera magnitud com la identitat, l’alteritat, el coneixement, l’amor, el desig, la mort…"
L'autor trenca les fronteres entre els gèneres i dins dels textos narratius hi ha fragments que s’acosten molt a la prosa poètica i d’altres que directament són versos que podrien estar extrets de qualsevol de les seves obres poètiques.
Àlvar Masllorens, nascut a Barcelona el 1962. Llicenciat en Història de l’Art, és llibreter i editor. Autor de les novel·les El so inaudible de les estrelles, En braços del pare i L’or del blau, així com dels llibres de poesia Rèquiem i altres poemes i D’enyor, amor i altres paisatges.
