“El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la. Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels cabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les va emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure als peus, estenallada, sense sentits.” Es vessa una sang fàcil, escrita el 1952 i publicada el 1954, és una de les primeres —i millors— obres del gènere negre en català. Com confessa Àlex Martín al pròleg: “Es vessa una sang fàcil és un text experimental i gens canònic, ben arriscat. El lector hi trobarà els millors ingredients d’aquest tipus de narracions: traïcions, venjances, persecucions, assassinats, pallisses i robatoris.”
Manuel de Pedrolo va néixer a l’Aranyó (La Segarra) l’any 1918. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Durant la seva vida, va conrear tots els gèneres, sobretot la novel·la. Prolífic com cap altre, va publicar més de cent llibres i va ser reconegut amb guardons com el Premi Joanot Martorell (1954), el Premi Víctor Català (1956), el Lletra d’Or (1956), entre d’altres. Atret per la novel·la negra, va dirigir la col·lecció “La Cua de Palla” i es va convertir en el màxim impulsor del gènere en català. Va morir a Barcelona l’any 1990.