Edició de les cartes conservades entre dos dels escriptors catalans més importants de la segona meitat del segle XX, profusament anotades amb explicacions del context i del contingut de cada carta i amb un estudi introductori. El carteig abraça un llarg període de relació (de 1957 a 1991) a través del qual es poden resseguir els esforços dels dos amics per contribuir a la progressiva restauració de la catalanitat de Ponent, en els aspectes més «tangibles» de la cultura catalana i també, i sobretot –cosa de molt més mèrit–, de la consciència de catalanitat de la seva col·lectivitat. Les cartes tenen un indubtable interès –històric, literari, personal– i representen una aportació molt original a la història cultural del país, en tant que les signen dos individus que l’estan vivint com a testimonis, que l’estan fent com a protagonistes i que, a partir d’un determinat moment, saben que l’estan fent.
Josep Vallverdú i Guillem Viladot són dos escriptors prolífics, polígrafs i polimorfs, en els sentits que han estat literàriament molt fèrtils, que han tocat temes molt diversos i que els han desenvolupat de moltes i molt variades formes.
La profunditat i la continuïtat són dos dels trets d’aquesta amistat que evidencia la correspondència aquí reunida, com també els pilars sobre els quals es basa: l’admiració per la personalitat de l’altre, el respecte per les opcions literàries de l’amic i la sinceritat mútua.
Pagès editors publica aquest epistolari coincident amb l'any Viladot que se celebra el 2022.
Guillem Viladot neix a Agramunt el 1922, en una família d'apotecaris. L’any 1949 es llicencia en farmàcia, s’instal·la a Agramunt i s’incorpora a la farmàcia paterna. El 1950 cau malalt i, convalescent, escriu Temps d'Estrena, que es publica l'any 1959, iniciant un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella: Els infants de Riella (1965), Aril Avall (1966), La gent i el vent (1967), L'arrel de panical (1970), La Cendra (1972), o Memòria de Riella (1974). Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.
Josep Vallverdú (Lleida, 1923) és a bastament conegut per la seva producció en el món de la novel·la, el conte, l’assaig, el teatre i la traducció. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És un nom inexorablement lligat, per sempre més, a la literatura infantil i juvenil. Amb quaranta-cinc títols ha esdevingut no sols un clàssic sinó un dels escriptors més prolífics i més guardonats en aquesta vessant literària. Alguns són Rovelló (1969), El fill de la pluja d’or (1984) o El patró Gombau (2000). En la literatura per a adults, destaquen La presó de Lleida (2003), Hora Nona (2005), La germana de la núvia i altres relats (2008). L’any 2016 va publicar amb Pagès Editors Ronda de boires.
