L’obra poètica de Valéry és una indagació intel·lectual sobre la poesia com a via per descobrir el funcionament de l’esperit, una prospecció en el jo per a la qual s’imposa lucidesa en l’apropament intel·lectual i puresa en la formulació verbal del pensament. El nucli dur de la poesia de Valéry (La jeune parque, 1917; Album de vers anciens, 1921; i Charmes, 1922) ens apareix com un únic poema, a la manera d’un diamant, en el qual cadascuna de les cares remet a la unicitat de la peça. Així, Encants (Charmes) ofereix al lector la possibilitat d’aventurar-se en la navegació per l’ésser, per l’essencialitat de la poesia i per les clarors i les ombres que, des del cor de la nostra cultura, ens proposa la poesia diamantina de Valéry.
Aquets Encants, com aquells carmina llatins que en són referent, i com aquelles fórmules d’encantament o encanteris ens apropen a la dimensió oculta de la realitat de la mà d’un poeta que va apostar per la “poesia pura” i per despullar el llenguatge de tots aquells elements que ens allunyen de l’aprehensió de les coses.
Només un poeta mediterrani pot escriure una obra poètica com Le Cimetière marin i, per extensió, una obra com Charmes, o, per posar dos exemples molt propers –tot respectant la singularitat de cadascun– les Cançons de la roda del temps o Mapa de Grecia, dels catalans Salvador Espriu i Enrique Badosa, respectivament.
Paul Valéry va néixer a Seta (Sète) el 1871. Va estudiar dret a Montpeller. Encoratjat pel seu entorn i encara adolescent, va publicar alguns primers poemes. El 1894 es traslladà a París. Seduït per la poesia de Mallarmé i obsedit pel rigor, renuncià a la creació poètica el 1892. El 1894 començà a escriure els Quaderns, que mostren la vitalitat i la riquesa del seu pensament. El 1917 torna a la poesia amb La jove parca. El 1920 publica El cementiri marí i Àlbum de versos antics, i el 1922 Charmes. Aquest corpus poètic i una extensa obra en prosa, que el consagra com a gran humanista del segle xx, li van reportar un gran prestigi intel·lectual. Va morir el 1945, quan era premi Nobel de literatura in pectore.
Josep A. Vidal (Barcelona, 1945) ha repartit la seva activitat professional entre la docència, l’edició i la traducció. Fou col·laborador del setmanari Canigó, fins al tancament de la publicació, en les seccions de crítica teatral i literària i hi publicà articles d’opinió amb el pseudònim Xavigó. Com a traductor, a part d’obres didàctiques, tècniques i de literatura mèdica, ha publicat literatura infantil i juvenil, i poesia. Ha traduït i publicat obra poètica de, entre d’altres, Carmen Plaza, Enrique Badosa i Vas de Camões. L’any 2021 va publicar Àlbum de versos antics, que inclou «La jove parca», que, amb Encants, constitueix el nucli essencial de la poesia de Paul Valéry.
