Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres, dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li agradaven; ningú d'aquesta raça no li feia el pes: el to verd de la seva pell, els ulls d'un verd tan fosc que semblava negre, les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposades a donar instruccions..., a part d'això semblaven terrestres, llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada, una mica sibilant, ritualitzada. Què en volien, d'ell? L'havien fet anar fins a Neutrax, un petit satèl·lit artificial a dos dies de viatge de Mart, amb l'oferta d'un treball increïblement ben pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer càrrec de qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestava era l'espera.
Blanca Mart és llicenciada en història. Viu a Mèxic, on fa classes de literatura fantàstica i ficció prospectiva (ciència-ficció) a l'Instituto Internacional de Prospectiva de la ciutat de Mèxic. El 1998 va editar La era de los clones, una versió reduïda de la novel·la que ara presentem completa en traducció catalana. També ha publicat, entre d'altres, Cuentos del Archivo Hurus i La soledad de la Meiga. Ha adaptat també clàssics per a infants i ha publicat nombrosos articles, contes i poemes.
