Aquest és, sense cap mena de dubte, un poemari de maduresa. Josep Civit hi convoca el temps per mirar de recuperar les fites significatives de tota una vida. I com a bon poeta s’entreté a mirar d’esclarir on són els límits entre el que diem i el que volem dir, entre el que expressem també com a límit d’allò que el món oculta. No debades, els referents literaris seran també convocats al poema. Com tota mirada en el retrovisor, en aquests versos la vida mostra, en retrospectiva, els contrast entre l’ahir i l’ara. Una vida que no fa concessions, però que tampoc tira la tovallola.
Josep Civit i Mateu va néixer a Montblanc el 1958. Mestre d’educació primària, ha exercit a Prades, Cornudella de Montsant i a Blancafort. Jubilat, en l’actualitat. La docència i la poesia, són, han estat, unes de les passions, uns dels nords essencials de la seva vida. Com a poeta ha publicat dinou volums d’autoria única i ha guanyat, entre altres, el Premi de Poesia Marc Granell, Vila d’Almussafes, (2002), el Sant Celoni de Poesia (2004), el Jacint Verdaguer, Vila de Calldetenes (ex aequo 2005), l’Alella a Maria Oleart (2006), el Miquel Martí i Pol, Roda de Ter (2007), el Marià Manent, Premià de Dalt (2008), el Josep Fàbregas i Capell, Vila de Sallent (2014), el Mn Narcís Saguer, Vila de Vallgorguina (2016), el Joan Llacuna, Ciutat d’Igualada (2018), el Jordi Pàmias de Poesia, Ajuntament de Guissona (2019), el I Premi Pont Vell de Poesia, Escarritx, Ajuntament de Montblanc (2020), el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, UAB, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2021).
