I els motius de la poesia? Són els motius de la vida en totes les facetes de la seva celebració, però també en les cares de la mort, del dolor o de la injustícia: la insofrible injustícia que pren la pau del cor, que roba l’alè vital. La poesia hi respon escrivint. Als marges o allà on sigui. Una rebel.lia, tot i que sense sang ni crits. Alguns d’aquests motius són a El somriure de l’esfinx perquè tu, lectora, lector, en puguis treure el teu propi entrellat. Així és la poesia: una donació que va d’una mà a l’altra, on donar i rebre és el mateix.
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) viu a Vilanova i la Geltrú. De formació humanista: psicologia, grafologia, animació sociocultural, italià, cultures orientals i estudis de simbologia, és també graduada en disseny gràfic especialitzada en el disseny d’exlibris. Havent-los exposat en més d’un centenar d’exposicions, els seus treballs artístics es poden veure al blog: . A partir del 1990 s’ha dedicat intensament a la creació literària. Ha publicat cap a una cinquantena de llibres entre assaigs, retrats, biografies, narracions, llibres de viatges, estudis literaris, poemes i prosa poètica. Conferenciant de temes artístics i humanístics, també desplega una gran activitat intel·lectual com a articulista cultural i d’opinió a través de les seves columnes a: Diari de Vilanova, El 3 de Vuit, Eix Diari, La Fura i Núvol. Té un blog literari: . Ha obtingut diversos premis de narrativa, poesia i periodisme. Alguns dels seus poemes formen part de diverses antologies i han estat traduïts a diverses llengües. També és traductora, assagista i editora.
