La precisió, l’elegància i la riquesa del seu lèxic no serveixen per embellir les imatges amb un preciosisme refinat; ans, ben al contrari, la seva recerca poètica porta a una semàntica desencarnada on els mots s’organitzen al voltant dels quatre elements primordials: aire, terra, foc i aigua.
La producció de Susanna Rafart pot ser considerada globalment com a «pòstuma», perquè il·lustra, amb visió retrospectiva, la progressiva manera en què el subjecte ateny la pròpia eliminació.