El passat ens empaita

L'autor narra uns records que l'han marcat durant la seva infància i adolescència de fill d'exiliat republicà a França, a Tolosa de Llenguadoc primer i després a París. En ocasió de la desaparició del seu pare, Nònit Puig i Vila, rabassaire i republicà, fa un elogi vibrant d'un home que el va marcar; una generació que va patir conflictes mundials i viure uns destins tant inesperats com desesperats. Més enllà dels valors republicans, l'autor no mostra cap nostàlgia, i opta per una reflexió crítica i l'acció política. Una reflexió que el portarà a ser sovint molt crític i marginal dins la maquinària implacable dels grans partits polítics de l'època. En viure i descobrir Catalunya durant la transició democràtica, desmitifica la idealització que havia cultivat durant un llarg exili i en compensació descobreix un país i una gent que l'entusiasma.

Gentil Puig. Descobreix la militància molt jove a la Joventut Socialista Unificada i reforça la seva catalanitat als casals catalans de Tolosa i París. Comença els seus estudis universitaris a la Sorbonne de París i després en altres. El 1962 descobreix la seva terra d'origen, Catalunya, a l'ocasió d'uns viatges carregats de perills, i trigarà 6 anys més a instal·lar-s'hi, el juny de 1968 després dels Fets de Maig a París. Ha viscut a la Unió Soviètica de l'era krutxeviana i tres anys a l'Algèria socialista de Ben Bella.