El llibre que teniu a les mans explica les fites de tot aquest procés. De la mateixa manera que a mitjan segle XIX Manuel Girona incorpora a la finca la màquina de batre, cinquanta anys més tard Joan Girona agrega el motor d'explosió a les tècniques de treball. L'arribada de l'aigua a través del Canal d'Urgell portarà, de retruc, una onada de salts tecnològics: el primer tractor, l'assaig de la fruita dolça, la vacunació preventiva a la ramaderia, l'experimentacó de raïms per millorar la qualitat del vi o l'obtenció d'una nova raça d'aviram, entre altres. La darrera etapa, la de l'empresa Castell del Remei Societat Limitada, queda marcada per una puixança de noves varietats i un increment de la producció de vi. El Castell del Remei continua essent encara lloc de trobada pels habitants de tota la plana. Qui no hi ha anat a fer la mona, a passar-hi una tarda a la fresca, a ballar sardanes o a celebrar el casament d'algú de la família? El Castell del Remei continua sent el símbol d'una plana d'Urgell rica que mira cap al futur.
Jaume Mateu Giral és professor emèrit de l'Àrea d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona. Ha publicat, entre altres, La vida econòmica a les terres de Lleida (1850-2005), El tresor dels Canals d'Urgell, Terra i treball a les Garrigues,El procés d'especialització oliverera, 1850-1950: Història d¿un fracàs?
