Amb El camí de les bardisses l'autor fa una recreació dels anys cinquanta i del començament dels seixanta en un poble de l'Horta de València, Beniflar, fàcilment es pot reconèixer però també, en molts aspectes, intercanviable amb qualsevol altre situat en una àrea metropolitana. Escobar comença descrivint per endinsar-se després en "el temps del gran canvi": deu, dotze, quinze anys com a molt, en què va passar "tot, i tot alhora". La Vespa, l'emigració massiva, el Seat-600, la televisió, els bikinis, el concili, l'urbanisme sense frens, la reculada de l'idioma, la minifaldilla... El camí de les bardisses condueix a uns anys propers i llunyans alhora, a un temps ja evaporat. Un viatge força interessant per recordar o per descobrir, perquè, malgrat l'oblit espontani o induït que ens amara, "allò" existí. Així fou, i així fórem. Ens agrade o no recordar-ho.