Aquest volum repassa el conjunt de la producció de Joan- Andreu Vallvé. Ens permet veure i comprendre les entranyes de cada projecte: des de la idea inicial —difusa i confusa— passant per la materialització del titella i de l’escena fins al moviment i l’emoció final de l’espectacle. És interessant constatar com de la idea en sorgeix el traç, del traç la forma, de la forma el volum, del volum el cos i del cos el moviment, és a dir, la vida. Les marionetes, els titelles, tenen la capacitat màgica i fascinant de donar vida als objectes, d’infondre ànima a la matèria inerta. El mateix autor diu: “El titellaire és un artista bifàsic, a cavall de l’escenògraf i l’actor. Com a artista plàstic dona vida al personatge, en el qual projecta una gestualitat impregnada de plasticitat i en sintonia amb el convencionalisme morfològic del titella. Com a artista dramàtic, el titellaire aporta al personatge unes emocions, uns sons i una parla en sintonia amb la caracterització dramàtica, estètica i cinètica.”
Un llibre fascinant per aquells que vulguin atansar-se a la figura d'un dels grans titellaires del país.
Una història il·lustrada que permet resseguir el procés de gestació i elaboració d'un espectacle de titelles i el compromís de convertir en tangible aquell somni personal o compartit, encadenant els períodes de disseny, construcció i escenificació, d’una manera fluida i al seu abast.
Inclou la traducció del text al castellà i a l’anglès.
Joan-Andreu Vallvé Cordomí. Barcelona, 1948. Llicenciat en Belles Arts i en Escenografia. S’inicia en el món de l’art a través de la il·lustració, la pintura i el teatre de titelles. Crea l’Escola de Titelles a l’Institut del Teatre, on exerceix de director i professor. L’any 1986, amb Julieta Agustí, crea i dirigeix el Centre de Titelles de Lleida i la Fira de Titelles. És autor de contes, dramaturg, escenògraf i director d’escena. Els seus muntatges amb el Centre de Titelles han estat presents en nombroses programacions i festivals internacionals d’arreu i en escenaris com el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya o el Gran Teatre del Liceu.