Preguntem-nos i mirem de saber, i després dibuixem-nos com vulguem, i no com ens diuen que hem de ser. Res d’etiquetes. No som ni vells, ni avis, ni una família, ni un embrió de comuna, ni res... Sense etiquetes, d’acord?, reclama un dels protagonistes.
Què fer amb la pròpia vida quan sembla que ja ho tens tot fet? Una dona i dos homes prop dels setanta anys, que han estudiat i treballat, s’han enamorat i han creat una família i tenen fills i nets, i han viscut cadascú a la seva manera, es troben amb aquesta pregunta.
A vegades les famílies són una cova d’horrors, peça clau d’un sistema patriarcal i jeràrquic que no hem sigut capaços de superar, sinó només d’amorosir una mica: fugir d’aquest model vol dir potser donar una oportunitat a la felicitat.
