Castell de focs

Castell de focs va de noms i, si voleu, de topònims. Hi veureu desfilar l’explicació dels noms de lloc més propers a Sanaüja, que després s’aniran allunyant vers la resta de la comarca i altres de limítrofes. A més, farem una volada per la Meseta castellana, saltarem a Amèrica i finalment viatjarem al planeta nan Ceres, entre Mart i Júpiter. I pel camí, gràcies a la interpretació de tants topònims, ens assabentarem de moltes coses, algunes ben sorprenents: el Segre era un riu navegable, amb comportes que elevaven les embarcacions al gran llac d’Athanàgia, assecat pels romans; el pont actual de Sanaüja té milers d’anys, del temps d’Athanàgia; el Llobregós era ample com el Rin; les muntanyes ostenten grans figures d’animals que ningú no sap veure o també monuments al gran Hèrcules; l’aqüeducte de Segòvia és anterior a la ciutat; els misteris del sistema solar.

Cada nom s’acompanya de comentaris, descobertes i ocurrències de tota mena. 

Hi veureu desfilar l’explicació dels noms de lloc més propers de Sanaüja, que després s’aniran allunyant vers la resta de la comarca i altres de limítrofes. 

Jaume Clavé Cinca (Sanaüja, 1947) és casat i té dos fills. Va estudiar als seminaris de la Seu i Solsona Humanitats, Filosofia i Teologia. Després va treballar a la banca fins a la jubilació i dedica el temps lliure a la recerca del significat dels topònims. Com a resultat de la seva recerca toponímica i de les inquietuds, ha publicat aquests llibres: Sermons del Solsonès (1980, primer volum), Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra (1993), La revolució de Mart. Jesucrist a trenc de mil·lenni (1998), Les arrels més antigues. Tartessos, l’Atlàntida, Catalunya, Euskadi i Aragó, a la llum de la Bíblia (2005), Athanàgia. Història i localització de la Numància catalana (2007) i Tornar a creure en dos dies. Un nou paradigma per al segle XXI (2010).