Caldrà la pluja

Caldrà la pluja transita per la sendera del sentir cap al pensar i, en conseqüència, s’atansa a la pròpia essència del jo, a través de l’amor, del desamor, del desempar, del desig i també des de les reflexions de la pròpia mort. «De començament a fi el llibre de poemes Caldrà la pluja es troba travessat per la força simbòlica i metafòrica de la revivificació de la pluja, invocada, esperada secretament des de l’aridesa d’una reflexió sobre la desesperança escrita des de la serenitat i no pas en la desesperació». «L’espera de la pluja és també l’exigència de la revolta. Hi ha, en aquesta espera, alguna cosa iniciàtica i fins i tot programàtica, d’aquí potser el recurs sovintejat a l’al·legoria en obres com Delta i Com fileres de formigues.» (del pròleg d’Albert Gavaldà)

Carme Cruelles Rosales (La Ràpita, 1971) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Tarragona i exerceix com a professora a l’institut Els Alfacs de la Ràpita. Una mirada retrospectiva al llarg de la seva obra pot oferir-nos la mesura de la gran unitat vital que la recorre. Des de Com fileres de formigues (2017), Delta (L Premi Joan Teixidor de Poesia d’Olot, 2016) i El naufragi de la llum (1r Premi de Poesia Joan Guasp de Consell, 2019), a més del recull de microrelats La pols dels dies (2018), tan proper a la prosa poètica i tan imbricat, justament, amb l’obra poètica, fins a l’últim llibre Caldrà la pluja (42è Premi de Poesia Jacint Verdaguer de Calldetenes, 2021) i Alè de núvol. Una mar d’hores (31è Premi de Poesia Arnau de Palomar, 2021).