Breu història de l'exili republicà als Països Catalans

La guerra civil de 1936-1939 fou per als Països Catalans una ruptura històrica. La victòria de l’exèrcit de Franco va comportar una repressió intensa i l’exili de més de mig milió de republicans. Centenars de mallorquins hagueren de refugiar-se ja el 1936, en restar l’illa sota el control insurrecte. El febrer de 1939 centenars de persones van passar la frontera camí de França des de Catalunya, mentre que al març molts valencians partiren de diferents ports. Aquest llibre estudia l’exili dels republicans dels Països Catalans i se centra en la seva estada als camps de concentració francesos i al nord d’Àfrica; en la seva participació a la Segona Guerra Mundial i la deportació que molts van patir als camps d’extermini nazi. També parla del trasllat de milers de persones cap a Amèrica, les expectatives republicanes a la fi de la Segona Guerra Mundial, la formació del maquis, l’exili definitiu arreu del món; sense oblidar l’exili del govern de la Generalitat i la participació de valencians, balears i catalans als governs de la República a l’exili.

L'exili republicà va afectar pràcticament tots els sectors de la societat. Un exili que a partir de 1939 es va haver d’enfrontar amb una nova guerra: la Segona Guerra mundial. 

Va travessar fronteres, territoris i oceans. França va ser el país d’acollida més important, però varen acabar essent també milers els exiliats i les exiliades que van haver de travessar l’Atlàntic fins a les terres d’Amèrica. Un exili, doncs, llarg i complex, que va marcar la vida de tots els qui el van patir. 

L’objectiu d'aquesta col·lecció és posar a disposició del públic lector el coneixement de la diversitat de la societat catalana mitjançant la història de manifestacions, realitats o moviments socials, culturals, econòmics, polítics i religiosos concrets que s’han produït als Països Catalans, amb el conjunt d’aquest territori com a unitat d’anàlisi.

Pelai Pagès i Blanch (Sant Pere Pescador, 1949) és doctor en història, professor a la UB, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Andreu Nin de Catalunya. Ha participat en congressos, seminaris i col·loquis arreu d’Europa i Amèrica i és autor de més de tres cents articles. També ha publicat Andreu Nin, una vida al servei de la classe obrera (2009). Ha estat coordinador del Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000) i ha dirigit diverses obres sobre la guerra civil, l’exili, el franquisme i la transició democràtica als Països Catalans.