El Garrigal va ser el “barri xino” de Figueres i el seu mite recau en haver estat centre de la prostitució ciutadana durant més d’un segle. També perquè va ser l’emplaçament històric de la població gitana de la ciutat. I se’l va considerar un dels barris més importants i concorreguts del país. Els seus locals de prostitució van fer-se famosos des de la capital catalana fins a l’últim racó del Rosselló. Les seves cases de colors van esdevenir inspiració de nombrosos artistes. I per a molts gitanos catalans i francesos, el vell barri figuerenc encara remet a una espècie de paradís perdut, a un passat harmònic, a un oasi dins una història marcada per la marginació. 

 

Condemnat per les autoritats, el Garrigal va ser enderrocat progressivament des dels anys cinquanta del segle XX fins a la seva total desaparició l’any 2003.

 

Ara, el periodista i llicenciat en Humanitats Pau Subirós ens ofereix una crònica de la història del conegut barri figuerenc. Escrita amb un estil periodístic inspirat en la premsa de successos i d’investigació, es teixeix a partir d’una exhaustiva recerca arxivística: fonts administratives, policials, judicials... Recull, així mateix, el llegat oral del seu veïnatge gràcies a desenes d’entrevistes. Tot plegat permet traçar-ne un relat polièdric que mostra els diferents discursos i realitats del barri.