Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida d’uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d’oblit, o veu com son pare comença a oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.
Agilitat narrativa, fraseologia brillant, crítica irònica, vocabulari autòcton i imatges descriptives molt encertades defineixen el llibre.
La veu narradora sap mantenir l'equilibri entre nostàlgia, aferrament sentimental al lloc i distanciament observador imparcial.
Teresa Ibars va nàixer a Aitona l’any 1962 i es declara fan incondicional del seu paisatge i de la seua boira. És historiadora de formació i treballa d’arxivera a la Diputació de Lleida. És autora de diferents llibres, com ara La delinqüència a la Lleida del Barroc i de les biografies Màrius Pons Sumalla: un cooperativista comunista i controvertit i Francesc Porta. El mirall trencat de la burgesia lleidatana (juntament amb la doctora Antonieta Jarne). Ha publicat també algunes narracions breus així com algun recull de relats, de la mateixa manera que participa activament en diferents mitjans de comunicació i editorials del territori català.
