Els consells del pare Basili de Rubí "no tenen altra finalitat que la d'auxiliar el pressebrista novell pel camí de la tècnica constructiva del pessebre estalviant-li de perdre's per viaranys que l'haurien de conduir a fracassos certs". Això escriu l'historiador Agustí Duran i Sanpere en el pròleg del llibre Art pessebrístic que el caputxí de Rubí va publicar fa més de cinquanta anys. Aquest volum, que s'ha convertit en un clàssic de la matèria i que avui és introbable a les nostres llibreries, l'ha volgut recuperar Pagès editors del bracet d'un segon prologuista i també pessebrista il·lustre: Jaume Terribas. Llevat del text del seu pròleg, tota la resta del llibre apareix literalment com la versió original publicada per Editorial Rubí l'any 1947 que inclou il·lustracions de dibuixants, escultors i pintors que han volgut col·locar tot el món del Pessebre en el centre de la seva inspiració artística al llarg dels segles.
El nom civil de Basili de Rubí era Francesc de Paula Malet i Vallhonrat. Nascut a Rubí, va estudiar al seminari de Barcelona, però en fou expulsat el 1924 per les seves idees catalanistes. Llavors va entrar a l'orde dels caputxins, on fou ordenat el 1927. Durant la guerra civil va estar a punt de ser executat, però va aconseguir escapar i es va traslladar a Itàlia, on començà les seves investigacions sobre la història de l'orde caputxí a Catalunya. Acabada la guerra espanyola, va tornar del seu exili i va ser nomenat director dels seminaris caputxins d'Olot i de Barcelona, a més de definidor del govern general de la província caputxina. Al llarg de la seva vida va publicar llibres i articles dedicats a la història dels caputxins. També va editar, entre 1959 i 1969, la revista Critèrion, de temes filosòfics i religiosos, però va acabar essent clausurada pel govern. Va morir al convent dels caputxins de Sarrià, quan estava a punt de dir missa.
